diumenge, 20 de desembre de 2009

La Roca Corbatera pel Grau dels Tres Esglaons, Serra Major i Grau del Tomaset, Montsant


El Montsant vist des de La Morera del Montsant

El Montsant forma part de la Serralada Prelitoral Catalana i està situat al seu extrem Sud Oest. Té una superficie de 135 Km2 i el seu punt culminant és el cim de la Roca Corbatera a 1.163 mts. És un potent bloc de conglomerats oligocènics que en la seva vessant sud s'aixeca en enormes cingleres, sent una de les seves caracteristiques més importants, per la seva configuració en el paisatge del Priorat.
Per la banda Nord, s'inclina i enfonsa vers el riu Montsant, que el separa de la Serra de la Llena. Els pobles que l'envolten són la Morera del Montsant, Albarca, Ulldemolins, Cornudella, Poboleda, Les Vilelles ( Alta i Baixa), Cabassers i Margalef del Montsant. Cal destacar l'antiga cartoixa, avui en restauració, de Scala Dei, dins d'un paratge espectacular al peu de la cinglera.
Té diferents accesos, "graus", per la banda Sud, que superen les cingleres per itineraris més o menys estrets i de diferent dificultat i que permeten situar-se sobre el massis i endinsar-se en la gran quantitat de racons i paratges que guarda aquesta muntanya, de regust solitari i espiritual. La cartoixa d'Scala Dei va ser la primera fundada en tota la Peninsula Ibèrica.
L'any 2002, el Montsant va ser declarat Parc Natural per la Generalitat de Catalunya.
Per fer l'ascensió pel grau dels Tres Esglaons, cal situar-nos a l'ermita de Sant Joan de Codolar, on començarem el camí que ens portarà al cim de la Roca Corbatera.


Ermita de Sant Joan de Codolar des del començament de l'ascensió


El camí és de una pendent relativament cómode.


El primer esglaó

El primer esglaó es supera per mitjà d'uns ferros anclats a la paret. És relativament fàcil.


El segon esglaó

També es supera gràcies als ferros de la pared, però es té que anar en compte al sortir del pas, ja que el terreny es relliscos, i més si ha plogut.

La superació del tercer esglaó, també es relativament fàcil amb l'ajuda dels ferros encorats a la pared.




Visió des de la Roca Corbatera


El poble d'Albarca des del cim


Ermita de la Mare de Deu del Montsant des del cim de la Roca Corbatera


El camí, a la obaga, amb bastant de glaç



Camí vers la Serra Major


Petita bauma que servia de refugi per els ramats



Dalt de la Serra Major


Bauma del Meloner

Les baumes i coves del Montsant van ser habitatges d'eremites que buscaven la comunicació amb Deu, a través de la solitud del paisatge.


Sortida al grau del Montsant o del Tomaset


La cinglera


Detall de una roca en equilibri precari


Fita també en equilibri precari


Detall del camí del grau


Panoràmica desde el grau
Recorregut de la primera part de la ruta
Situació dels esglaons dins la ruta

 Ruta relativament fàcil, però s'ha d'anar en compte en la superació dels passos equipats.

El Grau dels Tres Esglaons va ser equipat per Miquel Capdevila Miralles, alpinista i escriptor, nascut a Cornudella

Càmera: Olympus C-760UZ
Tots els drets reservats

5 comentaris:

David Soler ha dit...

Una excursió molt bonica, Jordi. El Montsant és realment un massís molt desconegut, i queda palès que té un notable encant. A més sembla que la tranquil·litat hi està garantida, serà qüestió de trobar una ocasió per escapar-s'hi!

Salutacions i molt bones festes. David

Jordi Lluis Pi Calzada ha dit...

Certament es una excursió amb molt d'encant, per les panoràmiques que es tenen, però malauradament, com pots veure a les fotografies el dia que la vaig relitzar, estaba molt enboïrat.
Certament el Montsant dona una imatge de recolliment i de solitud que no és comparable a altres llocs del nostre país. Si no el coneixes, val la pena que hi vaguis. No et defraudarà.
Fins aviat.
Jordi

Salvador ha dit...

Hola Lluís, felicitats per aquestes fotos tan excel·lents. Jo també sóc excursionista de tota la vida, però ara a prop de la meva setantena, veig que encara no he anat a fer aquesta zona tan maca. Me n'han agafat ganes.
Creus que els graons són massa difícils per un excursionista veterà de 68 anys?.
Et volia demanar una cosa: com ho fas perquè surti el Copy-right en les teves fotos amb el teu nom?... M'interessa molt perquè jo penjo moltíssimes fotos en el meu Bloc i penso que qualsevol me les pot utilitzar sense més.
Gràcies i enhorabona

Jordi Lluis Pi Calzada ha dit...

Gràcies Salvador per el teu comentari sobre les fotografies.

En un principi el recorregut es relativament senzill, però la superació dels passos equipats requereix una mica més d'atenció i anar segur.El primer graó es fàcil, però el segon i sobre tot el tercer, son algo més complicats, però si estàs acostumat a sortir a la muntanya, i tens flexibilitat, no tens que tenir més dificultat.
Es recomanable no anar amb la motxilla massa plena, perque al superar els graons no tinguis molt de pes a l'esquena i et tiri endarrere, ja que el segon i tercer graons son bastant verticals.
Per lo que en comentes del Copyrigth, t'enviaré per correu electrònic la manera de fer.ho.

Salutacions.

Catarina ha dit...

Preciosas fotografías,especialmente las de la niebla...una reconfortante excursión...un saludo.